Resultat enemic invisible

Com que el bloc ha quedat molt mort!! Aquí exposo una foto del resultat de l'enemic invisible!! va està molt bé, oi? s'ha de repetir o fer alguna cosa similar!!

BON ANY A TOTS!!!!

Enemic Invisible!!!

Hola,

"tú no me conoces, pero yo a ti sí y quiero jugar a un juego, las reglas son sencillas..."

...s'acosta Nadal i ja comencem a pensar amb els torrons, les neules, les vacances, el caganer,... i l'enemic invisible! Aquest any hi ha la gent de Cal Safraner que estan una mica aburridots, pensidots,... i tenen poca feina (sic). Així que hem pensat que amb tota la gent que passa per Cal Safraner (i tothom qui vulgui, si em deixo algú reenvieu el mail, please) podem fer un enemic invisible! "¡Todos merecen una oportunidad!"

La idea seria fer-lo una mica animat, no només comprar un regal i fer els intercanvis. Com que és difícil coincidir tots junts (tothom té la seva poca feina) la proposta és fer-ho per internèèèè... poc o molt tothom hi va (qui no en tingui ja trobarem solucions). Tenim una plana web (una mica abandonada), on es poden deixar comentaris anònims, i la idea seria animar-ho una mica per allà. A la web tothom podria deixar comentaris anònims i llegir els dels altres (sense saber qui són, i ficar-hi cullarada), i es clar, tothom hauria d'intentar "putejar" una mica al seu enemic invisible... "¿Sufrimiento? Aún no has visto nada..."

I ja que estem posats, qui no aconsegueixi endevinar qui és el seu enemic invisible haurà de pagar penyora (i qui no dongui un mínim de pistes, també), ja pensarem entre tots quines. "No puedes ayudarlos... Tienen que ayudarse solos."

La idea és durant el pròxim cap de setmana (6/XII - 8/XII) repartir els paparets amb els noms i començar. I pels vols de Nadal acabar-ho, un dia que vagi bé a la majoria de la gent, i fer l'intercanvi de regals (5/10€?). Així que tothom que vulgui jugar només ha de contestar el mail! "Cuesta mantener la calma, ¿verdad?"

I com no, s'accepten suggeriments!!

"...vuestro instinto os dirá lo que tenéis que hacer. Y yo os sugiero que hagáis justo lo contrario. ¡Que empiece el juego!"

Bones ofertes?!

Si una ampolla d'aigua val 1€

I el Norton Antivirus en val 99€

Quin és el preu total a pagar?

50 €!! sisi i es q PC CITY fa ofertes incomprensibles! comprant dos productes et feien el 50% de descompte!!

14 de novembre 2008 (versió catalana)

Com que veig que tot això està molt apagat, després de la triple sessió de saw que vam fer a cal Safraner (un diumenge a la tarda diferent), crec que us haig d’informar del següent esdeveniment!

“Saw V és la cinquena de les sis pel·lícules de terror de la sèrie Saw, iniciada el 2004. S’estrenarà el 24 d’octubre de 2008 a EUA i a Espanya el 14 de novembre de 2008.

A Saw V, Hoffman (Costas Mandylor) sembla ser l’única persona capaç de continuar la tasca de Jigsaw. Tot i així, quan el seu pla és descobert haurà d’acabar amb tots els caps sueltus (i persones) que es creuen en el seu camí... El director va afirmar que en aquesta pel·lícula sabrem el destí de Corbett, la filla de Jeff i Lynn. En una entrevista Tobin Bell va revelar que sabrem més sobre el tricicle i el ninot i que Cecil potser tornarà a apareixer. El director de Saw IV, Darren Lynn Bousman, va dir en els comentaris del DVD que la trampa de la caixa de vidre seria utilitzada en aquesta mateixa entrega, però finalment apareixarà en la cinquena. Aquesta trampa va ser mostrada en la pel·lícula, però no es va utilitzar. D’acord amb el productor, la cinquena pel·lícula estarà relacionada amb la primera. (vam fer ben fet de tornar-nos-la a mirar). En una entrevista al discutir sobre una trampa de Saw V, David Hachl va revelar que Scott Patterson, que interpreta a l’agent Strahm, seria col·locat en una trampa que Hackl ha denominat <<>> i <>. Hi haurà un total de set trampes en aquesta pel·lícula. Segons una entrevista amb IGN, Julie Benz, interpretant a Brit, va revelar que aquesta és la primera pel·lícula amb la que ha tingut malsons. El primer trailer de la pel·lícula ja va surtir al Juny. En aquest, es veu per uns segons a Strahm en la seva trampa. Només s’observa el seu cap dins d’una caixa de vidre mentres intenta alliberar-sem dins de la qual hi ha dos tubs, el contingut dels quals es desconeix. En el video se sent la cançó “Be Thou My Vision” i apareixen tres missatges a la pantalla: “ El seu missatge és just – El seu amor és etern – El seu regal és la vida” El dia 17
De setembre de 2008 es va donar a conèixer oficialment per mitjà de Lionsgate el tant comentat video de la trampa del pèndol, el qual va ser exposat als assistents de la Comic-Con el passat mes de juliol. Video de la Trampa del Pendol En una entrevista amb Tobin Bell recentment, va puntualitzar que sabrem de Saw 5 i les seves impressions:

- Descubrirem sobre Billy, el tricicle i el seu origen – les trampes de Saw V, són simplement genials – Em va impressionar bastant la trampa de Strahm – S’hi han fet molt amb Saw V – Saw no es reprodueix de forma lineal – Saw V presenta una part SENCERA de l’argument de la saga de Saw que vostè no coneixia. – És una gran oportunitat de completar una història, de com la saga va començar amb poc pressupost i s’haconvertit en el què és ara – És un esforç maravillos i creatiu – Crec que els directors van decidir que si la història tenia sentit i podien dir una història interessant, aleshores voldràn quedar-se la gent al seu voltat de qui es pot afegir a la història – No ho has vist tot respecta a Amanda – Estic content de que no em destruissin i tinc més per contribuir a la història. – Kevin Grutert dirigirà Saw VI. Molt del moviment i regulació de les pel·lícules de Saw és a causa seva. – David (Hackl) és gran. És molt organitzat i visual. És un director, molt creatiu i està sumergit profundament en la història de Saw. David feia contribucions maravilloses en la segona tercera i quarta pel·lícula, i finalment s’ha convertit en el director per Saw V.”

Queda pendent mirar Saw IV abans d’aquesta data!!

14 de novembre 2008

Com que veig que tot això està molt apagat, després de la triple sessió de saw que vam fer a cal Safraner (un diumenge a la tarda diferent), crec que us haig d’informar del següent esdeveniment!

“Saw V es la quinta de las seis películas de la serie Saw, iniciada en 2004. Se estrenará el 24 de octubre de 2008 en USA y en España el 14 de noviembre de 2008.

En Saw V, Hoffman (Costas Mandylor) parece ser la única persona capaz de continuar con el legado de Jigsaw. Sin embargo, cuando su plan es descubierto tendrá que acabar con todos los cabos sueltos (y personas) que se crucen en su camino... El director afirmó que en esta película sabremos el destino de Corbett, la hija de Jeff y Lynn. En una entrevista Tobin Bell reveló que sabremos más sobre el triciclo y el muñeco y que Cecil quizá vuelva a aparecer. El director de Saw IV, Darren Lynn Bousman, dijo en los comentarios del DVD que la trampa de la caja de cristal iba a ser usada en esa misma entrega, pero finalmente aparecerá en la quinta. Esa trampa fue mostrada en la película, pero no se utilizó. De acuerdo con el productor, la quinta película estará relacionada con la primera. En una entrevista al discutir sobre una trampa en Saw V, David Hackl reveló que Scott Patterson, que interpreta a el agente Strahm, sería colocado en una trampa que Hackl ha denominado «la más peligrosa» y «elegante por su sencillez '. Habrá una total de siete trampas en esta película. Según una entrevista con IGN, Julie Benz, interpretando a Brit, reveló que esta es la primera película sobre la que ha tenido una pesadilla. El primer trailer de la película ya salió en Julio. En éste, se ve por unos segundos a Strahm en su trampa. Sólo se observa a su cabeza dentro de una caja de vidrio mientras intenta liberarse, dentro de la cuál hay dos tubos cuyo contenido se desconoce. En el video se escucha la canción "Be Thou My Vision" y aparecen tres mensajes en pantalla: "Su mensaje es justo - Su amor es eterno - Su regalo es la vida" El día 17 de Septiembre de 2008 se da a conocer oficialmente por medio de Lionsgate el tan comentado video de la trampa del péndulo, el cual fue expuesto a los asistentes de la Comic-Con el pasado mes de julio. Video de la Trampa del Péndulo En una entrevista con Tobin Bell recientemente, puntualizo que sabremos de Saw 5 y sus impresiones:
- Vamos a Averiguar sobre Billy, el triciclo y su origen - Las trampas de Saw V, son simplemente geniales - Me impresiono bastante la trampa de Strahm - Se han volcado mucho en Saw V - Saw no se reproduce de forma lineal - Saw V presenta una parte ENTERA del argumento de la saga de Saw que usted no conocia. - Es una gran oportunidad de completar una historia, de como la saga empezo con poco presupuesto y se ha convertido en lo que es ahora - Es un esfuerzo maravilloso y creativo - Creo que los directores decidían que si la historia tiene sentido y pueden decir una historia interesante, entonces quieren quedarse gente alrededor de quien se puede añadir a la historia. - No lo has visto todo respecto a Amanda. - Estoy contento de que no me destruían y tengo más para contribuir a la historia. - Kevin Grutert dirigirá Saw VI. Mucho del movimiento y regulación de las películas de Saw es a causa de él. - David (Hackl) es grande. Es muy organizado y visual. Es un director, muy creativo y es sumergido profundamente en la historia de Saw. Davidhacía de contribuciones maravillosas en el 2nd,3rd,and 4as películas y finalmente se convertio en el director para Saw V."

Queda pendent mirar Saw IV abans d’aquesta data!!

Jut

friki jo?

Tothom té una filosofia de vida... per mi una de les coses més importants són els amics. I és allò que diuen: "un dia per tu, i un dia per mi" doncs bé, jo tic molt agraïda de que els meus amics pensin amb mi de tant en tant... però clar, un dia em porten un clauer, un altre dia un penjoll, un altre dia em passen un article,... i després em diuen friki!!! Doncs ahir em van passar un enllaç d'una pàgina que trobo molt interessant!!

Bé, volia compartir aquesta foto... i que si algú... algun dia... wenu, que a mi em faria ilusio tenirles!! ;)

http://www.gizmodo.es/2007/12/31/lentillas_de_hello_kitty_el_2008_viene_gatuno.html

A cuidar-se!!

Jut

Colla Ciclista: "Els arreplagats de Cal Safraner"

Avui els habitants de Cal Safraner han anat d'excursió, la casa sencera s'ha movilitzat... bé, hem canviat el Marc per la Judith (un detall sense importància). I ja ens tens cap a fer la "ruta del carrilet", uns 54Km entre Olot i Girona, la majoria de baixada.

Hem marxat a les 5:45 del matí, bicis sobre el cotxe, cap a Girona (hem trobat algun cafre que tornava de la Polivalent, no direm noms, que es delati ell). Allà ens esperava un autobus (7:30h) que ens portava fins a Olot. I a les 10h tocades començavem a pedalar (unes 200 persones). Primers kilometres de relax, i temps per adonar-te que hi havia més parades de menjar que cap altra cosa... als 3Km ja hi havia la primera, i ja ens tens tots allà abocats (com si no haguessim esmorzat).

Disfrutant d'un bon paissatge hem arribat al primer (i únic) pujador... i ens adalanta una iaia (només em passen coses amb iaies últimament), pedalant a poc a poc i rient. Jo flipant. Deprimit. I allò que sens un sorollet... et mires bé la bici... i portava motoret, una bici amb motor!!! Això ha sigut massa... l'hem adelantada! No val fer trampes!

Tot ha continuat igual, bons paissatges, tranquilitat, manduca,... fins als últims 20 Km. Al final ja era una mica aburridot, el paissatge arribant a Girona ja no era igual, pel costat de la carretera, tot més sec,... I així hem arribat a Girona al cap d'unes 3h i pico... i allà com sempre, tots entaulats i a menjar! Paella i botifarra!

Al final, un dia força rodó i tot molt ben organitzat!

El galliner

Com tots sabem, en un galliner sempre hi té lloc un gall, per tenir cura i controlar a les gallines.

Doncs bé, els temps han canviat: s'ha demostrat que la dona no és un ésser inferior. La situació ha evolucionat de tal manera, que potser arribarà un dia en que les coses seran al revés.

Mentrestant, jo m'instal·lo en aquest galliner, com a veu oficial femenina. Perquè aquest bloc, entre polls i galls necessita una mica de control.

Atentament: Jut

Sexe i religions

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Festa Major a St. Feliu

Per si hi ha algun despistat...

Com que tenim el Segi estudiant per exàmens no ens actualitza el bloc!

La dura vida del programador

Això és perquè veieu la dura feina del Programador... El text s'enten, però si algun/a filòleg/a amb poca feina pot passar a fer les traduccions, algú potser estarà content.


Aquí és veu millor: http://alt1040.com/2008/09/dale-tu-amor-a-un-programador/

P.D. Ah, pels no entesos... el Visual Basic és una porqueria.

Avui hem anat de compres...

Doncs això, avui hem anat de compres a Manresa amb el Gerard, el Joan i la Laura. Just quan algú estava escrivint comentaris al Bloc. I segons el Gerard això ja els exculpa com a suspitosos... jo encara no les tinc totes perquè aquí hi ha molta gent implicada.

Us deixo unes fotos d'algunes coses que hi havia per comprar... i que no se sap si hem comprat o no!













Ha fet molt riure perquè mentres estavem fent les fotos ha passat la dependenta i se'ns ha quedat mirant. I el Joan li diu, tranquila que fan la foto i llavors li envia a la seva novia perquè li digui si li queda bé o no, i se n'ha anat.

Un dia de compres a Manresa.

Anar faltat

Amb el meu afany de tenir-vos assabentats del que passa, aquí teniu una notícia colpidora, si us plau, si no ets major d'edat, no segueixis llegint.

Condemnat a cinc mesos de presó un home que va abusar sexualment d'una euga d'una casa de pagès de Vilassar de Mar

Vilassar de Mar.- El delicte pel qual la magistrada María Calvo López, titular del jutjat penal número 2 de Mataró, ha condemnat José Maria Heredia Fernández es titula maltractaments als animals i està previst i penat en l'article 337 del Codi Penal, però si la víctima hagués estat una persona i no pas un quadrúpede equí, la condemna s'hauria referit a l'autor d'un delicte d'agressió sexual, ja que els informes, en aquest cas no forenses sinó veterinaris, deixen ben clar que l'autor va ocasionar a la víctima una distensió de l'anus per procurar-se plaer «de naturalesa sexual o sàdica». L'amo de l'euga va relatar al judici que es va trobar darrere de la gropa de l'animal una cadira que l'agressor havia utilitzat per tenir millor accés carnal a l'euga.

Els fets que la sentència considera provats van passar la matinada del dia 2 de març del 2007 quan Francisco Heredia va entrar en una masia del Torrent d'en Cuyàs, de Vilassar de Mar, amb la intenció «de causar dolor gratuït a l'euga». L'animal en qüestió s'anomena Ombra i en aquella època participava en concursos de resistència. L'assaltant de la quadra va lligar amb cordes les quatre potes de l'animal, cosa que li va produir talls a causa de la forta pressió, i també inflamació dels tendons. Quan va tenir l'euga ben immobilitzada amb les lligadures, l'agressor li va començar a ventar cops al cap que li van causar una ferida al pòmul esquerre, una contusió a la zona de l'ull i la parpella esquerra i un tall als llavis. I finalment, va «manipular el recte de l'animal provocant-li un prolapse amb inflació del glutis». La sentència remarca que l'Ombra va patir un xoc a causa de l'agressió i que li han quedat seqüeles que impedeixen que pugui anar a concursos com abans, ja que va coixa. El fiscal va demanar per a l'acusat una pena de deu mesos de presó, que la sentència finalment ha deixat en cinc.

DELIRI DE L'ACUSAT

A l'hora de dictar sentència, la magistrada ha tingut en compte el patiment que se li va ocasionar a l'Ombra i titlla d'inversemblant i d'un autèntic deliri la versió que va voler fer creure l'acusat quan al judici se li va concedir el dret a la darrera paraula: Heredia va especular que potser les lesions que tenia l'euga les podia haver causat un mascle de la seva espècie que volia aparellar-se. Heredia va explicar que sabia per una xicota seva que acostumava a anar molt als picadors de cavalls que si es vol aparellar una euga amb un semental i ell la rebutja s'ha d'apartar ràpidament el cavall per evitar que es lesionin. La sentència descarta totalment la possibilitat que s'hagués produït una baralla cruenta entre l'euga i un hipotètic cavall que volgués muntar-la. Primer perquè al tancat no hi havia cap altre animal i, segon, perquè és del tot impossible que un cavall hagués lligat amb cordes les potes de l'euga. La sentència tampoc fa cas dels comentaris de l'acusat, que assegurava que els amos de l'Ombra l'havien denunciat a ell perquè li tenien mania i fins i tot un cop van provar de cremar-lo viu. I també desatén l'intent de coartada d'Heredia, que assegura que aquell dia a la nit era voltant en bicicleta per Vilassar per passar els nervis. La magistrada de la casa dóna credibilitat als amos de la casa, que van tenir temps de veure'l i identificar-lo al costat de l'euga abans que fugís i deixés la cadira que li va servir d'eina per consumar el delicte a l'escena del crim.

UNA ESCENA DE LLEGENDA RURAL

L'escena de la cadira posada estratègicament darrere de la gropa de l'euga Ombra que el propietari va descriure que s'havia trobat és calcada a l'escena de la llegenda rural que els agrada explicar als veterinaris de pagès. Conten que la història li va passar de veres a un veterinari de poble quan es començava a introduir la tècnica de la inseminació artificial per a la reproducció de les vaques. L'acció passa per allà als anys seixanta en una casa de pagès, sempre d'un poble petit (Vallfogona sol ser una de les localitzacions preferides). El veterinari arriba a la casa, amb tot l'instrumental a punt per deixar prenyada la vaca en zel, que en altres temps haurien portat a muntar amb el toro. La majoria de versions de la llegenda situen l'escena entre el veterinari i la pagesa, perquè el pagès era al camp a aquella hora. La pagesa situa el veterinari darrere de la vaca i li acosta una cadira tot dient-li si hi arribarà. I després s'acomiada dient que va a fer altres feines perquè aquelles coses l'afecten molt. El cas de l'euga agredida sexualment a Vilassar demostra que no era tan desorbitada la llegenda del veterinari de pagès.
Font: El Punt

Cal Safraner, casa d'artistes

Sí sí, a cal safraner hi ha molt talent, ho podem comprovar en aquest videoclip on el Marc (safraner's boy) toca amb el David Canal. Escolteu-lo i dieu-nos que en penseu:

Noves normes

Doncs bé, després de superar el record de comentaris en l'anterior post escric aquest per dir que (de moment) s'ha acabat això d'escriure comentaris anònims.

Em sap greu per la lili, em sembla que és l'única que no tenia compte. Almenys així ningú suplantarà la teva identitat.

Ara, a veure quantes admiradores tinc...

Sorolls varis

Doncs aquí us passo una notícia curiosa que podríem comentar. El fet de posar aquesta notícia i no una altra, és per si ens poden explicar els safraner's boys com porten aquest tema. Per tots és sabut que hi ha algun llit que grinyola, però a part del llit se senten més sorolls (com els que es descriuen a la notícia) ??????

Li prohibeixen visitar la casa de la seva xicota pel soroll que

generen quan fan l'amor

(Gran Bretaña).- Un home anglès de 32 anys ha estat condemnat per la Justícia britànica a no apropar-se a la casa de la seva xicota, de 29, pel soroll que fa quan manté relacions sexuals. Anteriorment ja va haver de pagar una multa de més de 500 euros per violar l'ordre de reducció de soroll.Adam Hilton no podrà apropar-se a menys de 100 metres de la casa de kerry Norris, segons el portaveu municipal Mike Taggart. Els veïns de l'edifici on viu Norris es queixaven des de 2006 pels cops a les parets i els crits, segons la BBC.Els veïns també es queixaven perquè Norris prenia el sol nua al seu pati, i els molestava que un nen de sis anys que viu a l'edifici hagués d'escoltar "el tipus d'obscenitats que un no voldria que arribessin a oïdes d'un nen de sis anys", diu l'esmentat portaveu."Ella és la clàssica veïna de malson", va dir Taggart, i va destacar que el problema no era el sexe. "Es tracta de permetre que els veïns portin una vida normal i decent sense ser pertorbats". Font: 20 Minutos

P.D.: A part del soroll hi ha algun habitant de tan distingida casa que prengui el sol de la mateixa manera que va arribar al món???

Les diferències

Avui propossarem un joc, s'han de trobar les diferències de les fotos. I no val explicar mentides als comentaris, com ara que algú va caure a l'aigua i coses d'aquestes, no desvirtuem el tema del post!

Pos això, quina diferència hi ha entre una foto i una altra:












P.D. La modificació de la foto s'ha fet amb el Photoshop i la Judith i va tenir la seva feina!

Nova proposta d'enquesta...

Com ja sabeu ja varem fer el sopar d'inauguració i fou un èxit tal i com va comentar en Gerard, gràcies a tots. Ara de cara al pròxim (sopar o festa) i als successius (si n'hi ha més) volem proposar una nova enquesta per tal d'animar una mica la cosa.

Com ja sabeu Cal Safraner té detalls que ho fan únic (si no ja ho veureu). Un d'aquests detalls,  sense importància, és el primer escalo sortint de la cuina. Aquest escalo té la particularitat que és una mica més alt que els altres i sembla que algú hi caurà. 

Per anar preparant l'enquesta i que no ens deixem ningú vull demanar noms de persones que puguin o no venir a la inauguració. Amb tots els noms proposats farem una enquesta sobre qui penseu que serà el primer a caure per l'escala (borratxo o no). 

Jo proposo uns quants noms... però com que me'n deixaré algun, i els que puguin afegir en Gerard o el Marc, als comentaris podeu anar-n'hi afegint.

- Ció (Safraner #1)

- Nani (Safraner #2)

- Suri (projecte de Safraner #3)

- Murción  P.P. (veí #1, amb internet al Suma)

- Toni T. (primer ha de ficar la guifi... llavors l'atiforrarem)

- Elisabet T. (veïna #1, amb internet piratejat... i forn)

- Sophie D. (si no la convidem al segon sopar...)

- Oscar L. (...però de moment ell no s'ha queixat)

- Judith I. (l'escala de pujar també compta)

- Joan C. & Co (si els arriba la invitació)

- Laura J. (lo del "& Co" anava per les múltiples personalitats del Joan)

- Montse T. (si es decideix a venir...)

- David B. (... o decideixen)

- Jesica V. (si no hi ha cap foc...)

- Jordi (...que s'hagi d'apagar l'any demà)

Apa, jo ja m'he cansat de ficar noms... que els continuï fincant algú altre... un, dos, tres, responda otra vez!

Novetats editorials

Avui vaig a comentar una mica com fem els blocs de gentambpocafeina.blogspot.com. Fins fa poc teníem la redacció repartida per diferents punts del territori català cosa que dificulta la coordinació de l'equip. Però després de fer un esforç important hem unificat la redacció a la part baixa del carrer Josep Cirera (de Prats). Tenim dos edificis com a oficines: Cal Safraner  i Cal Murción. 

Cal Safraner és on es troben ubicades les oficines principals, doncs la major part de redactors hi resideix. Després de fer el trasllat hem habilitat uns espais com a llocs de treball. Aquí deixo una foto de com es treballa:

Com podeu veure gaudim d'una bona ventilació en un lloc de treball còmode i espaiós. 

I com que l'objectiu de l'empresa és anar creixent estem estudiant la possibilitat d'obrir una nova pàgina web amb una càmera 24h al dia. 

La infraestructura ja està muntada només ens falta acabar de fer els "castings". 

Bé, per avui prou novetats... quan fem un sopar d'inauguració ja enviarem les invitacions... si encara no les heu rebut poden ser dues coses: que encara no hi ha data pel sopar o que no esteu convidats.

La ignorància fa mal...

Laporta President!!!

Aquí tenim un vídeo de suport a Laporta, on hi surten un seguit de personalitats destacades de la cultura catalana. A veure que fa el "soci" del Barça.

També us poso l'enllaç d'altre blocs a favor de Laporta:

http://www.diguemno.cat/diguemNO.html

http://www.siguempositius.cat/

http://adnblaugrana.blogspot.com/

http://laportapresident.blogspot.com/

Aparcaments!

Avui podeu veure una foto d’un aparcament d’aquests d’anar-hi... ja fa anys que tots varem passar per l’autoescola, i es clar, les coses s’obliden amb el temps. Per tant farem una mica de memòria... L’objectiu quan es fiquen les ratlles al terra es que el cotxe quedi entre les dues ratlles i no les ratlles a sota el cotxe. Com podeu veure no és el cas del vehicle de les fotografies.

Farem un petit joc. Regalarem una cervesa ben fresqueta, a Cal Safraner, al primer que endevini i fiqui als comentaris de qui és el cotxe mal aparcat i on està aparcat. (no val participar als que hi havia quan s’ha fet la foto: Ció, Laura i la meva germana).

I ja m’imagino l’excusa, serà d’aquestes bones, com ara “es que era a Londres...” s’ha de tenir imaginació per treure excuses així!


P.D. I encara diran els de l’Ajuntament que no ho han vist... si es que...

MERCATS DE SEXE

Veient com deriven els comentaris del bloc, he pensat que no hem de defugir el tema i encarar-lo directament. Així doncs "penjo" un article de Xavier Sala i Martín (és del 1995, un pèl vell...) on analitza la repercussió econòmica del mercat del sexe.

"Els resultats de les darreres eleccions municipals em fan recordar que vivim en un món on la prostitució és força important. Només cal mirar la secció de "relax" de qualsevol diari per tal de veure que la quantitat de diners que es mou en el mercat del sexe organitzat és substancial. Malgrat la seva importància econòmica, el mercat de la prostitució és un mercat que els economistes rarament estudien. Una remarcable excepció és un recent estudi realitzat per Esther Pallarols, Lluís Parera, Estefania Parra i Vicent Xavier Torres de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A aquest estudi, per exemple, es parla de burdells amb 12 noies cadascun que fan uns 10 serveis al dia amb un promig de 6.000 pessetes per servei. Una sola casa de putes pot generar, doncs, unes 720.000 pessetes al dia i uns 260 milions de pessetes l'any! Si sumem totes les cases de Barcelona (i hem de tenir en compte que hi ha noies que cobren fins a 150.000 pessetes per un sol servei) ben aviat veurem que estem parlant d'un mercat gran. .
El mercat de sexe es divideix en quatre grans sectors. Al nivell més elevat, hi ha les cites convingudes amb noies generalment molt boniques, de més de 20 anys i de nivell cultural elevat. El preu d'un servei complet (eufemisme amb el qual als mercats del sexe organitzat es coneix la penetració) oscilla entre 25.000 i 150.000 pessetes. Al segon nivell hi ha les auto-anomenades "saunes". Aquestes són cases bastant netes i acollidores amb ambient de gimnàs, on les treballadores estan assegurades com a massatgistes. A més del regular massatge, les noies, que en general són molt joves i molt boniques, ofereixen serveis sexuals per preus que oscillen poc al voltant de les 15.000 pessetes. Al tercer sector del mercat hi ha les cases de baixa qualitat, on noies menys agraciades o més castigades per l'inexcrutable pas del temps, s'ofereixen per unes 6.000 pessetes. Aquestes són cases particulars, que canvien d'adreça cada cop que els veins presenten queixes formals, i que no hi ha hauria manera d'identificar-les si no fóra pels anuncis al diari. S'ha constatat que el grau de sinceritat, pel que fa a l'edat i característiques físiques de les noies, dels anuncis de la secció de relax és, per dir-ho educadament, variable. Per exemple, hi ha un anunci que diu "Sra. Pepita, 50 anys, molta classe". Quan repassem els diaris dels darrers temps comprovem que aquesta senyora ja fa una pila d'anys que es diu Pepita, que té molta classe i que té 50 anys! Un altre fet sorprenent que apareix tan al sector de les saunes com als burdells de baixa qualitat és que les diferències de preus entre diferents cases són gairebé inexistents. Això és consistent tant amb una estructura de mercat de competència gairebé perfecta com amb una estructura de monopoli on una autoritat dicta els preus de totes les cases. També val a dir que el preu per servei dins d'un burdell és el mateix per a totes les noies i que, donat el preu, el client tria la noia d'acord amb l'atractiu físic. El mercat fa, per tant, que les noies ménys desitjades hagin de canviar de sector. A la part més baixa del mercat hi ha les prostitutes de carrer. Un passeig per Les Rambles ens convencerà que la qualitat de les senyores de les cantonades és poc impressionant.
Durant segles, la humanitat s'ha preguntat si aquest important mercat hauria de funcionar com un mercat legal normal, o si, per contra, hauria de ser illegal o semi-legal. De fet, a la majoria d'indrets del món, la prostitució està prohibida de forma més o menys explícita. A Espanya, la prostitució està permesa però no com a negoci lucratiu (el proxenetisme està perseguit, al menys en teoria). Hi ha qui diu que la condemna que el judeo-cristianisme fa del sexe ha portat a les societats modernes a no deixar que les dones entrin al mercat per a llogar determinades parts del seu cos. Curiosament, la utilització amb finalitats lucratives del cervell per part dels professors, la veu per part dels cantants, les cuixes per part dels futbolistes, o la cara per part dels polítics mai no s'ha vist amb tan mals ulls com la utilització de les parts genitals per part de les prostitutes (noti el lector la proximitat física que hi ha entre les cuixes i els genitals; la distància és, segurament, més gran si es mira des d'un punt de vista menys físic i més místic).
Els economistes ens preguntem quines són les raons per a mantenir aquest gran negoci tan important al marge de la legalitat. En principi no ens podem oposar a que un home i una dona es posin d'acord a realitzar una transacció voluntària i desitjada per les dues parts. De fet, sempre hem pensat que la intervenció estatal mai no hauria de limitar la lliure iniciativa privada, si no és que terceres persones que no actuen en l'intercanvi, es poden veure afectades de manera negativa per l'execució de la transacció. És a dir, i emprant terminologia econòmica, si no és que hi ha una "externalitat negativa". En aquest sentit, la prostitució, en actuar com a transmissora de malalties venèries, té efectes nocius sobre terceres persones: la parella de l'home que va de putes pot veure com les activitats sexuals del seu amic la fan víctima involuntària d'aquestes malalties. Aquest fenòmen pot justificar la intervenció estatal. La pregunta és si la intervenció requerida és la prohibició total de la transacció. En la mesura que l'home estima la seva parella, ja tindrà en compte l'efecte nociu que les seves accions tindran sobre ella a l'hora de pendre la decisió de gaudir del sexe de la prostituta. Però fins i tot si no se l'estima, la recomanació dels economistes no serà mai la prohibició sinó la introducció d'un impost que encareixi la transacció voluntària i, com a conseqüència, en redueixi el nombre. Noti el lector que la imposició d'una activitat és impossible mentre aquesta sigui illegal.
La millor política a seguir si el que es vol és limitar la transmissió d'malalties venèries a través dels mercats organitzats de sexe, és mantenir les prostitutes sota una estricta supervisió sanitària. Hem d'introduir els mateixos controls sanitaris que imposem als mercats de verdures, d'oli, de carn o de productes farmacèutics. El control sanitari, però, no és concevible si no es legalitza l'activitat.
Un altre argument sovint utilitzat a favor de la illegalització de la prostitució és que les prostitutes es veuen abocades per "la societat" (qui és aquesta "societat", que causa tants problemes i és responsable de tantes opressions?) a fer una feina que altrament mai no farien. Aquest argument no és acceptable. És cert que, malauradament, vivim en un món ple de gent pobra i miserable. I també és cert que la pobresa i la misèria porten a molta gent a fer feines que no farien si fossin els fills de la Duquessa d'Alba. Segur que la majoria d'escombriaires, de neteja-clavagueres, o de revisors de tren deixarien aquestes feines el dia després que els toqués la Loto. El propi Conde Lequio no prostituiria la seva imatge cada setmana si la seva família tingués una mica més de diners (i ell una mica més de ganes de treballar). Però si el problema és la pobresa, la solució no és l'eliminació de les feines que aquestes persones poden (i volen) fer. O és que algú està a favor de la illegalització dels revisors de tren? A més, no és cert que totes les noies que treballen en la prostitució siguin pobres. De fet, l'estudi de la UPF assenyala que moltes d'elles tenen un nivell d'educació universitari i que, per tant, podrien assolir nivells de vida força elevats encara que no es dediquessin a la prostitució.
L'argument que diu "el sexe està malament i, per tant, cal prohibir la seva comercializació" tampoc no és vàlid ja que està fonamentat en una mentalitat judeo-cristiana que pot no ser correcta. El crim sexual no és comparable amb els assassinats o els robatoris, que són crims universals on una de les parts involucrades (la víctima) participa en la "transacció" de manera involuntària.
Finalment, hi ha una raó de pes per a legalitzar el negoci del sexe i és el de la justícia fiscal. Per què tots nosaltres hem de pagar impostos quan guanyem diners mentre que la gent que obté rendes derivades de la prostitució no ho fa? Per què cada cop que els consumidors compren serveis o productes han de pagar l'IVA i els addictes als serveis sexuals no? Un fet curiós que s'assenyala al treball de la UPF, és que qui més s'oposa a la legalització de la prostitució (potser més encara que les autoritats eclesiàstiques) són les pròpies putes. La raó és, precisament, que ara són molt felices sense haver de pagar impostos. Calculi el lector la quantitat de milions de pessetes que deixa de pagar una sola casa de barrets si els números que he donat anteriorment són més o menys acurats! I aquest argument hauria de ser atractiu fins i tot per a aquelles persones que condemnen la prostitució des d'un punt de vista moral. Castiguem les putes amb una de les penes més cruels que s'ha inventat l'home: que cotitzin a Hisenda."

Xavier Sala-i-Martin

RIERA

Ja veig que el tema Presidents no ha tingut gaire èxit.....

Doncs bé, us deixo una foto de la Riereta, on gairebé tots nosaltres ja hi hem anat aquest estiu....: la montse, el David, el Jordi, la Jèssica, la "Llana", el Segi, El Nani, l'Esther, la Judit.....

A veure si us inspireu i escriviu alguna cosa......

El redactor en cap del blog va dir que penjaria no sé pas què sobre els gegants d'Ogassa... i que faria una enquesta de qui pot venir i qui no a la festa d'inauguració de cal "Sáfran", perdò, cal Safraner (el Segi ens renya si li canviam el nom). A veure si es decideix......

El Joan alies "maranyes" fa dies que no es passa pel blog i no escriu comentaris anònims.... com es nota que la Laura te vacances.......


Apa a cuidar-se!!!

Toni, ja ho sé, no es la Republica, però ens conformem.......

Siau guys,

GER

Viatge a Berlin

Bé, bé, bé,

Ja que ningú actualitza, ho faré jo parlant del meu petit viatge a Berlín. Doncs sí, com ja sabeu a principis de Juny (5-9 Juny) amb l'excusa d'anar a concert dels The Presidents of the United States of America vaig passar uns dies de relax a la capital teutona. Era un retrovament després d'any i mig d'abandonar-la i la meva 5a visita (2000-2002-2004-2006 i 2008). Com cada cop, em van sorprendre els constants canvis arquitectònics.

Com que la calor acompanyava d'allò més, vaig decidir fer-me amb una bicicleta com a mitjà de transport per moure'm lliurement per la ciutat sense complicacions. Eren dies de relax, així que em vaig dedicar a visitar poques coses i a passar el temps en alguna terrassa prenent un latte macchiatto, un Spezi (fanta de taronja i coca-cola) o alguna cervesa local acompanyat de vells amics i coneguts o sol llegint el diari o un llibre tal i com solia fer els dissabtes a la tarda durant la meva estada a la Hauptstadt.

També hi va haver temps per a prendre el sol en algun dels inmensos parcs o passejar i prendre quelcom a Prenzlauerberg, Mitte, Potsdamer Platz o fins i tot a la West-side (la part occidental, la qual només vaig trepitjar breument.

El dissabte vaig assistir a l'esperat concert. Es va cel·lebrar en una petita sala que hi ha sota una estació de metro i va ser d'allò més espectacular. Jo estava davant de tot, a 1a fila, literalment a tocar de l'escenari i del cantant i baixista Chris Ballew. Al meu costat hi havia una parella d'americans de mitjana edat (35-40) amb pancarta electoral inclosa, els quals també eren fanatics...

després del concert, i aprofitant la proximitat dels membres de la banda, l'americà es va treure un rotulador de la butxaca i es va fer firmar un autògraf pel cantant al tros de paper plastificat que portava. Jo vaig pensar: "merda, jo no porto cap paper!". Després va passar per allà el guitarrista i em vaig adonar que sí que tenia un paper a la butxaca (el resguard de l'entrada que havia comprat per internet - quin gran invent!!), així doncs, el vaig treure ràpidament i el vaig fer signar també per l'Andrew. El Jason, el bateria va marxar directament sense saludar. Va ser llavors que l'americà li va preguntar a un dels dos goril·les que hi havia a l'escenari a veure si li podia aconseguir l'autògraf pendent i jo, aprofitant una altra vegada, vaig allargar la mà i li vaig donar també el meu paper. Després de tot això la sala es va anar buidant i tothom va fer camí cap al bar, cap a fora o a comprar una camiseta a la dona del Chris. Jo, ratllat perquè em faltava una firma i perquè aquesta era la més important, vaig tornar a la sala. Allà només quedaven els que estaven desmontant els equips musicals, entre ells els dos goril·les que abans ens havien aconseguit la firma. Així doncs li vaig preguntar a un d'ells per la firma del cantant i, en comptes d'agafar-me el paper, em va dir que anés amb ell.

Ja us podeu imaginar el què va passar després.... vaig estar parlant amb els meus ídols de joventut!!! quina il·lusió!! Va ser una de les millors nits ever! i un dels millors viatges, és clar!!

Així doncs, havia complert els objectius del viatge amb escreix i em sentia l'homes més feliç del món. A veure si compleixen la seva paraula i venen aviat a Barcelona!!!

Bé, molts de vosaltres ja coneixíeu la història, així que paro de fotre'us el rotllo amb aquesta història....

GER

Bye, bye Murciun!

Bé, bé, bé,... s'ha acabat el termini de votacions!!

Després de de deixar una setmana perquè tothom votes a veure quin nom li agradava més, ahir es va acabar el temps que haviem deixat per aquest proposit.

Hi ha agut algunes queixes sobre no sé què de les votacions i bla,bla,bla... i com que es gent que sempre es queixa, pos no farem gaire cas! ;-)

I després de 19 votacions, els resultats han estat:

1er gentambpocafeina.blogspot.com 7 vots

2on mesticposantMurcillon 6 vots

3er el-nani-es-un-pesat-amb-els-blogs

4rt peroquinesmetes 5 vots

5è nanicanviaelcotxecollons 4 vots

tarresagafaeltelefon

calapilipersempre

elsdesempre

quinacalorfotacalapili 3 vots

multitudseguiume

yuyu-mecmec

tapadera-coixinera

murciun

Així el bloc canviarà de nom i passarà a dir-se "gentambpocafeina.blogspot.com". Crec que es un dels millors noms que podia guanyar. No fa referència a ningú i és fàcil de recordar, quan mires els blocs? quan tens poca feina!

Així doncs, farem un canvi en les properes hores!!!

Centre de dia

Doncs bé, que s'ha de fer una mica de propaganda de les coses que ens ocupen... 

Tot i que queda una mica lluny per anar-hi assíduament, aquest Diumenge (1 de Juny) a la 13h (que si fico la 1h el Ció encara hi anirà sortint de Ca la Pili) inauguren el Centre de Dia. Que es veu que durant el dia el portarà la Lili (Eli pel butlletí Municipal)... durant la nit encara està per veure quina utilitat li donen. Suposo que hi faran alguna cosa ja que bé s'ha d'amortitzar. Potser hi podrien ficar un casino... o un bar amb aire acondicionat... bé, bé, no dic res...

Doncs bé, m'han arribat informacions de primera mà que hi haurà un pica-pica. Ja se sap que la gent hi aniria igualment si no el fessin... però ja que el fan... I durant el pica-pica la Lili ens ensenyarà el "pisset". Es veu que l'ha decorat ella. Això si que està bé, tu ho tries i que ho paguin els altres. 

I finalment em va dir que ens pagaria un dinar a Cal Quico (o a la Mola, tampoc discutirem per això) a tots els que hi anem. Perquè ella volia pagar el pica-pica però al final el deu pagar l'Ajuntament. I com que ella volia pagar-nos alguna cosa... pos això, un dinar a Cal Quico.

Doncs bé, ja em fet una mica de propaganda. Ara que hi penso hi ha alguna cosa que no era ben bé així... però m'ha marxat del cap el què. 

Canvi de nom!

Doncs bé, fa dies que m'empaiten uns matons i pateixo per la meva integritat física. He rebut moltes pressions, trucades, amenaces,... i em veig obligat a canviar el nom.

Ara fora conyes, penso que la broma ja ha durat suficient. El Segi m'ha demanat diferents vegades que el canvies. I quan una cosa es demana diferents cops s'ha de fer cas. Així que dissabte faré el canvi. 

Jo tinc un nom pensat, però acceptarem propostes.

El meu nom és: yuyu-mecmec@blogspot.com

S'accepten propostes...

Aniversari!

Doncs això, que l'altre dia varem celebrar l'aniversari del Marc, 27 anys. Tot i que s'empenya a perseguir-nos no ens atraparà mai. Marc (aquí no es pot dir segons què), felicitats!

Al sopar érem tots els que vam poder, Marc, Toni, Ció, Segi, Judith, Núria, Joan, Laura, Sophie, Oscar, Anna, Lili,...

A la foto es pot veure clarament qui feia anys. També el que hauria d'escriure el blog. I finalment, si ens fixem una mica més, el que l'escriu.

La foto és el què hi ha... el mòbil no dóna per més i jo tampoc.

Ah! El "regal" era una guitarra a l'estil Chiki-Chiki... però una mica més cutre (si es que pot ser-ho més)! A veure si aprèn a tocar-la! ;-)


P.D. Ja quadrupliquem l'original!

Himne de Convergència.....

Eis estimats lectors..... després d'entrar varis cops al blog i de sentir la cançò de CiU ja sé d'on li ve al Segi això de censurar blogs..... Fixeu-vos amb la primera frase de la cançò: "Per sempre i sempre serem la veu, Catalunya...". És a dir, ell és qui ha de parlar.... qui ha de ser la nostra veu.... i clar, nosalres (sobretot el nani que no és convergent) no podem fer aquesta funció. Per tant nomès queda una opció: la censura.

Però hi ha un problema... si el Segi no parla, què fem? Un blog sense entrades no és un blog, oi?

Jo sol.licito al Sr. Plans que torni a obrir el seu blog i que hi escrigui textos interessants com ell sap fer, (d'això no en dubto pas) i que a l'hora hi deixi opinar a la gent, censurant en tot cas nomès aquells comentaris fora de lloc.

Segi, sigues com has sigut sempre la nostra veu i fes-te seguir! Jo em passaré sovint a llegir-te i comentar-te!

Habeo parlato,

GER

Vacances!

Bé, perquè es vegi que aquest blog no es només per temes polítics vaig a ficar una cosa nova t'interés general...

El tema vacances. On es va? Si es va a algun lloc clar... He sentit el Ció que vol anar a EUA, sempre ho diu... però em sembla que al final es "rajarà"... com sempre.

Jo tinc 7 dies de vacances (+4 de dissabtes i diumenges), els dies de la feina anterior no em conten... :-S Així que quan abans se sàpiga... podem anar-ho organitzant. I si no em va bé pos mala sort...

El Joan em sembla que no en fa, té feina endarrerida... com que no fa res durant l'any!

Hola!!!

"Apa, ja hi som !! Avui obro aquest bloc. Intentaré escriure-hi..." A tomar vent, home!!!

Bé, obrim aquest nou bloc degut a la censura que alguns dirigents polítics apliquen als mitjans de comunicació. S'ha de dir que l'últim blog ha estat censurat d'una forma descarada i això en una societat democràtica no es pot tolerar.

Però tot i que aquest bloc pugui semblar una cosa, crec que la idea ha d'estar clara des del principi. A l'antic bloc, diguem-li "el censurat", s'havia trobat un lloc per ficar comentaris sense gaire sentit. I crec que s'hauria de continuar per aquest camí... afegint-hi més coses.

Crec que tothom ha de poder tenir permisos per afegir els posts que cregui convenients... així podem intentar fer un bloc més entretingut!

Així que obrim aquest bloc, espero que ja ho hagueu notat, amb una música... cortesia del Joan Codina...

Doncs bé, tothom que vulgui poder escriure que m'ho digui... i jo l'invito per tal de poder afegir nous posts. Això si, em sembla que s'haurà de crear un compte al Google... si es que no el teniu ja.


"Ja ho veurem, per avui ho deixo aquí".