Veient com deriven els comentaris del bloc, he pensat que no hem de defugir el tema i encarar-lo directament. Així doncs "penjo" un article de Xavier Sala i Martín (és del 1995, un pèl vell...) on analitza la repercussió econòmica del mercat del sexe.
"Els resultats de les darreres eleccions municipals em fan recordar que vivim en un món on la prostitució és força important. Només cal mirar la secció de "relax" de qualsevol diari per tal de veure que la quantitat de diners que es mou en el mercat del sexe organitzat és substancial. Malgrat la seva importància econòmica, el mercat de la prostitució és un mercat que els economistes rarament estudien. Una remarcable excepció és un recent estudi realitzat per Esther Pallarols, Lluís Parera, Estefania Parra i Vicent Xavier Torres de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A aquest estudi, per exemple, es parla de burdells amb 12 noies cadascun que fan uns 10 serveis al dia amb un promig de 6.000 pessetes per servei. Una sola casa de putes pot generar, doncs, unes 720.000 pessetes al dia i uns 260 milions de pessetes l'any! Si sumem totes les cases de Barcelona (i hem de tenir en compte que hi ha noies que cobren fins a 150.000 pessetes per un sol servei) ben aviat veurem que estem parlant d'un mercat gran. .
El mercat de sexe es divideix en quatre grans sectors. Al nivell més elevat, hi ha les cites convingudes amb noies generalment molt boniques, de més de 20 anys i de nivell cultural elevat. El preu d'un servei complet (eufemisme amb el qual als mercats del sexe organitzat es coneix la penetració) oscilla entre 25.000 i 150.000 pessetes. Al segon nivell hi ha les auto-anomenades "saunes". Aquestes són cases bastant netes i acollidores amb ambient de gimnàs, on les treballadores estan assegurades com a massatgistes. A més del regular massatge, les noies, que en general són molt joves i molt boniques, ofereixen serveis sexuals per preus que oscillen poc al voltant de les 15.000 pessetes. Al tercer sector del mercat hi ha les cases de baixa qualitat, on noies menys agraciades o més castigades per l'inexcrutable pas del temps, s'ofereixen per unes 6.000 pessetes. Aquestes són cases particulars, que canvien d'adreça cada cop que els veins presenten queixes formals, i que no hi ha hauria manera d'identificar-les si no fóra pels anuncis al diari. S'ha constatat que el grau de sinceritat, pel que fa a l'edat i característiques físiques de les noies, dels anuncis de la secció de relax és, per dir-ho educadament, variable. Per exemple, hi ha un anunci que diu "Sra. Pepita, 50 anys, molta classe". Quan repassem els diaris dels darrers temps comprovem que aquesta senyora ja fa una pila d'anys que es diu Pepita, que té molta classe i que té 50 anys! Un altre fet sorprenent que apareix tan al sector de les saunes com als burdells de baixa qualitat és que les diferències de preus entre diferents cases són gairebé inexistents. Això és consistent tant amb una estructura de mercat de competència gairebé perfecta com amb una estructura de monopoli on una autoritat dicta els preus de totes les cases. També val a dir que el preu per servei dins d'un burdell és el mateix per a totes les noies i que, donat el preu, el client tria la noia d'acord amb l'atractiu físic. El mercat fa, per tant, que les noies ménys desitjades hagin de canviar de sector. A la part més baixa del mercat hi ha les prostitutes de carrer. Un passeig per Les Rambles ens convencerà que la qualitat de les senyores de les cantonades és poc impressionant.
Durant segles, la humanitat s'ha preguntat si aquest important mercat hauria de funcionar com un mercat legal normal, o si, per contra, hauria de ser illegal o semi-legal. De fet, a la majoria d'indrets del món, la prostitució està prohibida de forma més o menys explícita. A Espanya, la prostitució està permesa però no com a negoci lucratiu (el proxenetisme està perseguit, al menys en teoria). Hi ha qui diu que la condemna que el judeo-cristianisme fa del sexe ha portat a les societats modernes a no deixar que les dones entrin al mercat per a llogar determinades parts del seu cos. Curiosament, la utilització amb finalitats lucratives del cervell per part dels professors, la veu per part dels cantants, les cuixes per part dels futbolistes, o la cara per part dels polítics mai no s'ha vist amb tan mals ulls com la utilització de les parts genitals per part de les prostitutes (noti el lector la proximitat física que hi ha entre les cuixes i els genitals; la distància és, segurament, més gran si es mira des d'un punt de vista menys físic i més místic).
Els economistes ens preguntem quines són les raons per a mantenir aquest gran negoci tan important al marge de la legalitat. En principi no ens podem oposar a que un home i una dona es posin d'acord a realitzar una transacció voluntària i desitjada per les dues parts. De fet, sempre hem pensat que la intervenció estatal mai no hauria de limitar la lliure iniciativa privada, si no és que terceres persones que no actuen en l'intercanvi, es poden veure afectades de manera negativa per l'execució de la transacció. És a dir, i emprant terminologia econòmica, si no és que hi ha una "externalitat negativa". En aquest sentit, la prostitució, en actuar com a transmissora de malalties venèries, té efectes nocius sobre terceres persones: la parella de l'home que va de putes pot veure com les activitats sexuals del seu amic la fan víctima involuntària d'aquestes malalties. Aquest fenòmen pot justificar la intervenció estatal. La pregunta és si la intervenció requerida és la prohibició total de la transacció. En la mesura que l'home estima la seva parella, ja tindrà en compte l'efecte nociu que les seves accions tindran sobre ella a l'hora de pendre la decisió de gaudir del sexe de la prostituta. Però fins i tot si no se l'estima, la recomanació dels economistes no serà mai la prohibició sinó la introducció d'un impost que encareixi la transacció voluntària i, com a conseqüència, en redueixi el nombre. Noti el lector que la imposició d'una activitat és impossible mentre aquesta sigui illegal.
La millor política a seguir si el que es vol és limitar la transmissió d'malalties venèries a través dels mercats organitzats de sexe, és mantenir les prostitutes sota una estricta supervisió sanitària. Hem d'introduir els mateixos controls sanitaris que imposem als mercats de verdures, d'oli, de carn o de productes farmacèutics. El control sanitari, però, no és concevible si no es legalitza l'activitat.
Un altre argument sovint utilitzat a favor de la illegalització de la prostitució és que les prostitutes es veuen abocades per "la societat" (qui és aquesta "societat", que causa tants problemes i és responsable de tantes opressions?) a fer una feina que altrament mai no farien. Aquest argument no és acceptable. És cert que, malauradament, vivim en un món ple de gent pobra i miserable. I també és cert que la pobresa i la misèria porten a molta gent a fer feines que no farien si fossin els fills de la Duquessa d'Alba. Segur que la majoria d'escombriaires, de neteja-clavagueres, o de revisors de tren deixarien aquestes feines el dia després que els toqués la Loto. El propi Conde Lequio no prostituiria la seva imatge cada setmana si la seva família tingués una mica més de diners (i ell una mica més de ganes de treballar). Però si el problema és la pobresa, la solució no és l'eliminació de les feines que aquestes persones poden (i volen) fer. O és que algú està a favor de la illegalització dels revisors de tren? A més, no és cert que totes les noies que treballen en la prostitució siguin pobres. De fet, l'estudi de la UPF assenyala que moltes d'elles tenen un nivell d'educació universitari i que, per tant, podrien assolir nivells de vida força elevats encara que no es dediquessin a la prostitució.
L'argument que diu "el sexe està malament i, per tant, cal prohibir la seva comercializació" tampoc no és vàlid ja que està fonamentat en una mentalitat judeo-cristiana que pot no ser correcta. El crim sexual no és comparable amb els assassinats o els robatoris, que són crims universals on una de les parts involucrades (la víctima) participa en la "transacció" de manera involuntària.
Finalment, hi ha una raó de pes per a legalitzar el negoci del sexe i és el de la justícia fiscal. Per què tots nosaltres hem de pagar impostos quan guanyem diners mentre que la gent que obté rendes derivades de la prostitució no ho fa? Per què cada cop que els consumidors compren serveis o productes han de pagar l'IVA i els addictes als serveis sexuals no? Un fet curiós que s'assenyala al treball de la UPF, és que qui més s'oposa a la legalització de la prostitució (potser més encara que les autoritats eclesiàstiques) són les pròpies putes. La raó és, precisament, que ara són molt felices sense haver de pagar impostos. Calculi el lector la quantitat de milions de pessetes que deixa de pagar una sola casa de barrets si els números que he donat anteriorment són més o menys acurats! I aquest argument hauria de ser atractiu fins i tot per a aquelles persones que condemnen la prostitució des d'un punt de vista moral. Castiguem les putes amb una de les penes més cruels que s'ha inventat l'home: que cotitzin a Hisenda."
Xavier Sala-i-Martin
Com ja sabeu ja varem fer el sopar d'inauguració i fou un èxit tal i com va comentar en Gerard, gràcies a tots. Ara de cara al pròxim (sopar o festa) i als successius (si n'hi ha més) volem proposar una nova enquesta per tal d'animar una mica la cosa.
